Quan Dolça de Provença va venir a Catalunya per casar-se amb Ramon Berenguer, al segle XII, la van seguir tot un estol de cavallers. Com que eren molts, el comte els concedí uns terrenys humits prop de la capella de Sant Martí. Naixia el Poble Nou. Els provençals van fer pasturar el bestiar i van conrear l’incipient Poble Nou. Entre pagesos i pescadors, el lloc va viure una època de notable esplendor. Passejar pel barri és resseguir la pell de la història del moviment obrer: fàbriques, lluites, però també somnis d’una vida millor. L’anhel d’una societat justa simbolitzat en la utopia d’Icària. La Barcelona d’avui comença a finals del segle XIX a la Rambla del Poble Nou.
Ens endinsarem al cementiri del Poble Nou. Va ser la burgesia tèxtil qui va encarregar a l’arquitecte neoclàssic Antonio Ginesi que els fes un cementiri com el de Pisa, exuberant i noble, damunt les restes destruïdes per Napoleó del cementiri del segle XVIII. A més a més visitarem el Casino l’Aliança del Poble Nou i
