L’Institut del Teatre de Terrassa és un exemple dels efectes secundaris de les polítiques de descentralització d’equipaments de la Diputació de Barcelona. La presència d’aquesta oferta al Vallès Occidental ha permès a Terrassa disposar d’una activitat escènica difícil d’assolir en cas contrari. L’activitat al Teatre de l’Alegria i la Sala Maria Planas (de gestió compartida amb l’ajuntament egarenc) o l’existència del programa “Escenaris” originat a Canal Terrassa en són un exemple clar.
El capítol conté els punts de vista de:
-Agustí Humet, director de l’Institut del Teatre de Terrassa
-Aleix Soler, coordinador de l’especialitat de so de l’Institut
-Pep Pla, director del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa
