Ell viu al seu cercle, on giren les seves idees. Tota una filosofia de vida. Per en Quico, un pessimista només és un que té un punt de vista equivocat. L'altre està enamorat del carrer, la seva dona de tota la vida. En Pep pensa que val més morir d'avorriment que d'amor. Juguen amb la vida, van al seu aire, a la seva. Es reinventen a cada tirada i es posicionen davant del món. Si el joc tornés a començar, canviarien?
