Una òpera que apel·la als més baixos instints. Hi ha altres grans dones al món de l'òpera: Mimì, Turandot, Lucia di Lammermoor, Salomé... Però, de totes elles, Lulu és la més perversa, la més complexa, la més subjugant. Per això farem tot el programa de nit: un meublé, el Bagdad, un sex shop... És una òpera fosca, musicalment complexa, fins i tot maleïda, però que desperta tots els nostres desitjos més amagats. És el magnetisme de les coses prohibides.
"Lulu", d'Alban Berg (1935)
