"L'illa del tresor" torna a surar a les nits del 33. Governada per Joan Barril i Joan Ollé, "L'illa del tresor" obre un espai entre la poesia i la tonteria per instaurar cada diumenge la república dels nàufrags.
Un programa que no descriu la realitat; l'emparaula. No entrevista els convidats; els desmaquilla. Un oasi setmanal que cartografia la infantesa, posa veu a la memòria i música a l'oblit, confessa bons propòsits i origina dubtes. Un territori dadà, la sala de jocs de dos nens avorrits que trenquen la joguina per mirar què hi ha dintre. Però ara els dos nàufrags ja no hi juguen sols: fa 8 anys van llançar una ampolla que, en lloc de salvar-los, els ha portat tres gràcies per conviure amb ells.
Tots cinc habiten aquesta illa de tebeo on es pot jugar amb foc mentre es juga a perdre; on per qüestions lúdiques està prohibit no qüestionar les greus qüestions. Una illa que amaga mags i apama mapes, enterrats entre els tresors d'una paraula visual.
