El Cèsar i el general Vespasià decideixen enviar Mandoni a galeres, com a càstig per l'intent d'assassinat del general. Anar a galeres representava per a un esclau una mort lenta i dolorosa. Numància no tornarà a veure mai més Mandoni. Desesperada, l'esclava Numància demana a Pompeu el perdó pel seu 'germà' Mandoni. A canvi, l'esclava promet que s'entregarà a Pompeu de bon grat, sense haver de forçar-la.