La Delphine és de Pau, al Bearn occità. Coneix Catalunya de quan feia Història de l'Art i passava els estius al camp arqueològic d'Ullastret. Allà va conèixer en Ferran. Tot i que amb el temps s'ha aclimatat a l'Empordà, troba a faltar sovint les valls i muntanyes bearneses, les pastures verdes i les fresques tardes d'estiu, quan la pluja es fa present. Amb ella ha vingut, però, l'esperit dels racons que la van veure créixer i que ara reprodueix, com a il·lustradora, en els seus dibuixos. Tradicions que en molts casos són properes a les del nostre Pirineu, com la d'en Joan de l'Ós. Quan vam entrar a la cuina de la Delphine, la festa occitana va ser completa: "salade landaise" (amb pedrers d'ànec), "poule au pot" (la famosa recepta inspirada en Enric IV) i "gâteau basque", un pastís amb gust d'ametlles que ens recorda la connexió pirinenca amb la cultura basca. I una sorpresa final, el "greuil o grulh", una magnífica manera d'enriquir el cafè, pròpia dels pastors occitans.
