La Història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de la dona. Però elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. I, al segle XX, han reclamat els seus drets. El capítol explica aquesta presència silenciada.
Un dia plujós del 1026, Guineguilda i els seus tres fills s'acosten dalt d'un ase a una terra inhòspita. Al sarró ella hi du un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda. Ha començat la repoblació de Cervera.
El 1047 Àger, a la Noguera, acaba de ser conquerida i els nous propietaris comencen a administrar el territori. Cal construir hospitals, fer ponts, organitzar la repoblació. Al capdavant d'aquesta empresa hi ha
Arsenda.
El 1465 mor un dels mestres teixidors de Barcelona. La seva viuda voldria continuar treballant. Però els representants del gremi s'han presentat a casa seva per prendre-li el teler. Entre els segles XIX i XX, la història ca
