Comença el viatge. Enrere queda una acumulació de sons i d'imatges, on les coses estan perdent el seu nom. Un tren ens porta lluny. A Mongòlia. Pel camí, rostres desconeguts, noves melodies, gestos que es confonen amb el paisatge.
Trobar-se en una terra estranya, moure's amb ella. A cada pas, el nostre destí s'esvaeix i ens empeny a seguir, revelant el sentit, que sempre ha estat allà, que emergeix en el simple fet d'existir.
