És absolutament injust l'oblit sistemàtic que l'escena musical catalana professa a Xavier Baró. Potser la distància que exemplifica la llunyania de Lleida amb el cap i casal podria explicar aquesta anomalia, però el que és ben certa és l'enorme qualitat del Xavier i la constant evolució de la seva carrera. Des que va començar a cantar en solitari, va fer de la música popular i tradicional el seu territori, però ell no és un cantant de música tradicional en sentit clàssic. És un cantautor que posa al dia, constantment el repertori tradicional de casa nostra, electrificant-lo per acostar-lo a l'actualitat, restaurant-lo per fer-lo més fàcil d'entendre per a les noves generacions. El resultat es pot comprovar en "La màgica olivera", el seu setè disc tot sol, que ens ofereix aquesta nit al "De prop".