Per a Julio Vaquero i Robert Llimós, la línia que separa la realitat i la ficció és difosa i ambigua. Amb una tècnica compositiva minuciosament cuidada, Julio Vaquero combina el realisme i l'abstracció a través de contrastos cromàtics i lumínics. Així, l'espectador és traslladat a un món oníric, irreal, gairebé metafísic. Robert Llimós s'engloba dins de la concepció figurativa on reivindica el seu malestar moral enfront de la societat imperant. A partir de l'experiència viscuda al Brasil el 2009, Llimós dedica tota l'obra posterior a representar d'una manera il·lustrativa i molt personal la seva visió de criatures extraterrestres.
