L'ONU pretenia reduir la pobresa extrema a la meitat del 2001 al 2015. Segons dades de l'organització, hi havia 2.800 milions de persones que vivien en estat d'extrema pobresa, és a dir, que el 56% de la població mundial era pobre. Però què es feia per fer realitat aquest objectiu? La humanitat mai no havia estat tan rica, materialment i en coneixements; ni mai havia disposat de tants mitjans per lluitar contra l'exclusió i la pobresa. Malgrat això, l'esquerda entre els rics i els pobres no havia disminuït, sinó que s'havia incrementat. Els objectius de reduir la pobresa no s'aconseguien. Per il·lustrar la problemàtica al continent africà, es presenta un reportatge sobre Burkina Faso i Ghana. A tots dos països, com a la majoria de països africans, s'havien aplicat les polítiques d'ajust estructural, imposades pel Banc Mundial i pel Fons Monetari Internacional com a condició per donar crèdits. Aquests plans obligaven els països receptors dels crèdits a liberalitzar l'economia i a reduir
