Anàlisi de les diferents faccions xiïtes i del conflicte d'interessos imminent entre aquesta comunitat i les forces estrangeres d'ocupació a l'Iraq. Els xiïtes eren més del 60% de la població iraquiana. Un cop superada l'eufòria pro nord-americana per l'enderrocament del règim de Saddam Hussein, els xiïtes iraquians començaven a reclamar el poder que creien que els corresponia com a majoria. Els seguidors de Muqtada al-Sadr, líder religiós xiïta i nacionalista iraquià, eren partidaris de la insurrecció contra les forces estrangeres ocupants. Però les forces xiïtes majoritàries, seguidores del gran aiatol·là Ali al-Sistani, encara confiaven en els nord-americans, fins a les eleccions que s'havien de convocar abans del febrer del 2005. Per als Estats Units, que havien promès la democràcia a l'Iraq, era impensable deixar el país en mans del clergat xiïta.
