A Catalunya havien començat a sorgir diverses iniciatives de banca i fons d'inversió ètics. L'objectiu era construir opcions de banca alternatives, pràctiques i positives més enllà de l'afany de lucre. Una d'aquestes iniciatives era COOP57, una cooperativa de crèdit que facilitava finançament als seus socis, cooperatives i associacions, i que també oferia la possibilitat que estalviadors particulars hi dipositessin diners a canvi d'un interès raonable. El fons d'inversió ètic de Morgan Stanley el gestionava una comissió ètica que intentava garantir l'ús dels diners segons determinats principis. La fundació Un Sol Món, de Caixa Catalunya, mostrava quina era la realitat del microcrèdit a Catalunya i es dedicava a finançar projectes d'inserció social de persones amb risc de caure en l'exclusió social. Finalment, es mostra l'experiència de la Banca Popolare Etica d'Itàlia, fundada tres anys abans i que vivia una gran expansió; va ser la primera banca en la història d'Itàlia que va obtenir
