La presentació de l'avantprojecte del Pla Hidrològic Nacional per part del govern de Madrid va provocar un seguit de reaccions que, a primera vista, semblaven un simple enfrontament entre territoris cedents d'aigua i territoris receptors. Com que el nucli central del pla era el transvasament d'una gran quantitat d'aigua del riu Ebre a la franja costanera mediterrània, la polèmica va semblar que se centrava en l'oposició d'Aragó al transvasament. Però a Aragó, malgrat la unanimitat contra el transvasament, hi havia una profunda divisió entre la gent que volia que fessin tot d'embassaments i regadius i la que vivia al Pirineu i s'oposava a veure negades les seves valls. Entre els murcians encara era més forta la unanimitat en demanda que els portessin aigua de l'Ebre, però una petita minoria d'ecologistes i gent de la universitat deien que això encara agreujaria més els problemes gravíssims de la conca del Segura. A Catalunya, la Generalitat donava un suport molt condicionat al Pla Hidro
