El 35% dels contractes que hi ha a Espanya tenen un caràcter temporal. És el triple de la mitjana europea, que se situa entre el 8 i el 12%. La reforma laboral, que es va fer en un moment de forta caiguda de l'ocupació, ha tingut efectes contradictoris: d'una banda, ha aconseguit, juntament amb els efectes de la recuperació econòmica, reduir la taxa d'atur i permetre la incorporació de milers de joves al mercat de treball; d'una altra banda, no ha estat capaç de reduir la temporalitat. Avui, el 93% dels contractes nous són temporals i la meitat tenen una durada inferior als sis mesos. Aquesta temporalitat és un dels factors que estan causant l'estancament del consum i, per tant, de la mateixa reactivació econòmica. Per primer cop en molts anys, sindicats, patronal i administracions estan d'acord que la temporalitat té efectes perversos i que cal reduir-la. No es posen d'acord, però, en la solució. Els uns creuen que cal reduir el preu de l'acomidament perquè els empresaris perdin la po
