La casa del cap d’obres, del secretari o del xofer. Totes elles formaven part del Campament de l’Illa, una urbanització creada a inicis del segle XX per els dirigents de la central hidroelèctrica de Camarasa. Fa dècades que està en desús però encara avui dia és un oasi a la Serra del Montsenc.
Era una petita ciutat en la que hi havia de tot: piscina, pista de tenis, horts i, fins i tot, durant anys va tenir escola pròpia. El director de la central, Charles Smith, va donar el toc anglès que tenia la urbanització i va importar alguns hàbits britànics. Durant la seva època es celebraven festes a les que assistia gent de Camarasa i, fins i tot, va fundar un equip de futbol amb treballadors, introduint aquest esport a la Noguera Pallaresa. Però durant la construcció de la presa i la central fora de la urbanització les coses no eren tan idíl·liques. Les males condicions laborals i de vida dels treballadors va desembocar en una de les vagues més importants del segle XX: La Canadenca
