L’Anna Bertran s’endinsa en el barri de les adoberies de Vic, que tot i el pas els anys, encara es conserva com si el temps s’hi hagués aturat. El barri, situat a la vora del riu Méder, va ser un espai ple de vida, de portes endins i també de portes enfora, on l’estampa habitual eren treballadors de la pell descarregant i repartint els cuirs. Molts pellaires tenien la seva pròpia adoberia, que fins a meitats del segle XX, acostumaven a ser negocis familiars, però també hi havia una de comuna per facilitar la feina als que no tenien una de pròpia.
