“La vida sempre va endavant; mai enrere. No sé què em portarà ara la vellesa però en qualsevol cas és una aventura més”. Amb aquesta mirada optimista afronta el futur, als 81 anys, l’oceanògrafa Josefina Castellví. Qui va ser la primera dona a dirigir una base científica a l’Antàrtida, fa quasi tres dècades, està decidida a apartar-se definitivament de la vida pública i deixar que el seu llegat parli per ella. L’entrevista concedida a Noms Propis serà, diu, “l’última que farà”.
En la conversa amb Montse Busquets, Castellví recorda com “l’impuls i la intuïció” la van portar a dedicar-se a la biologia marina, fent poc cas dels seus professors. “No és ofici per a dones”, l’advertien. Però se’n va sortir i durant els deu anys que va passar al continent blanc –cinc campanyes al capdavant de la base Juan Carlos I– va “aprendre molt, no només de la natura sinó de les relacions humanes”, afirma. Va gaudir dels projectes i mai no va permetre que l’equip la veiés defallir: “quan tenia por o
