Amb l’aparició de la màquina de cosir al segle XIX, el treball de l’agulla es popularitzà i es va anar consolidant com una alternativa laboral per a les dones en totes les seves vessants. L’aprenentatge d’aquests oficis es feia normalment per transmissió en la mateixa família o bé a les “costures”, on les nenes adquirien els coneixements necessaris per tal de poder confeccionar peces de roba més o menys senzilles. Després tot l’aprés es perfeccionava al costat d’una modista experimentada i dins de l’estructura tradicional del taller. I no és fins a finals del segle XIX que comencen a aparèixer moltes acadèmies de “tall i confecció” on, en un poc temps, les noies aprenien a tallar i muntar una peça de roba.Però, contra el que pugui semblar, la modisteria no fou sempre una tasca reservada a les dones. Durant segles la confecció de roba nova va ser un privilegi que només tenien els sastres donat que es considerava que, per tallar i dissenyar un vestit es necessitava uns coneixements i u
