Des de mitjans del segle XX hem anat assistint a una sèrie de transformacions de l'anomenada cèl·lula bàsica de la societat relacionades amb la formació i la dissolució de la llar, així com en les maneres d'organitzar la convivència i, per tant, la residència. Avui, la possibilitat i el reconeixement d'emancipar-se sense pagar el peatge del matrimoni, deviure en parella al marge de la institució matrimonial, d'unir-se dos homes o dues dones, de fer reversible una unió a partir de la separació i el divorci, de tenir fills fora del matrimoni, la incidència de les noves tecnologies biomèdiques aplicades a la reproducció humana que permeten tenir fills a aquelles persones que sense aquesta assistència no podrien fer-ho (dones sense parella o parelles homosexuals), la realitat de les adopcions internacionals, etc., fan canviar el panorama tradicional del matrimoni amb fills i fan aparèixer multitud de formes familiars flexibles, plàstiques i canviants que, de fet, no haurien estat possibles
