Gauche divine significa en francès “l’esquerra divina”, i d’aquesta manera va definir l’escriptor Joan de Segarra el moviment que els anys 60 va néixer a Barcelona. En principi, eren intel•lectuals i artistes provinents de la burgesia catalana que motivats per la situació social i política d’aquells anys plantaven cara al règim franquista de maneres singulars.
Segons l’exmodel Teresa Gimpera, exponent d’aquella “tribu”, no solament s’aplegaven per a divertir-se a l’entorn de locals com el Bocaccio o La Cova del Drac sinó que podien protagonitzar altre tipus de manifestacions, com la que va tenir lloc a Montserrat el desembre de 1974 en motiu dels presos polítics, processats a Burgos i condemnats a mort. Gimpera explica aquest grup esquisit a Moments: “En Oriol Regàs va portar menjar als tancats de Montserrat, però el va portar de Via Venetto”. També Jorge Herralde, editor barceloní, descriu el moviment com “una forma de vida desinhibida i insolent”, com insolents són les imatges
