Des dels ibers i fenicis, passant pels grecs i els romans, a Catalunya les propietats guaridores de les aigües termals es coneixen des de fa segles. Els grecs van aportar al termalisme els coneixements científics i mèdics del bany, gràcies al seu estudi de les propietats de les aigües. Els romans, l'enginyeria i la capacitat tècnica i higiènica. Uns i altres posen les bases dels tractaments hidroterapèutics actuals. El termalisme s'ha circumscrit a l'entorn de les poblacions on brollen les aigües termals i a les seves aplicacions gràcies al saber popular perquè a l'antiguitat, quan no hi havia gaires opcions terapèutiques o farmacològiques, les aigües termals assumien aquestes funcions. Donada la seva composició mineromedicinal, aquestes aigües que brollen de l'interior de la terra a una temperatura elevada, poden guarir molt diverses malalties. Va ser als segles XVII i XVIII que se'n regulà l'ús.Si durant l'Edat Mitjana l'activitat termal havia decaigut, amb el reconeixement sanitari
