A Catalunya, com a tot arreu, vam entrar en la revolució industrial empesos pel tèxtil: partint de la tradició artesanal de les indianes i amb voluntat de progrés, els emprenedors del segle XIX, amb el suport dels avenços tecnològics del moment, es van instal¿lar al costat dels rius -sobretot del Llobregat i del Ter- per tal d'aprofitar els salts d'aigua que produïen energia barata i feien moure les màquines de filar i de teixir de les seves fàbriques. Aquests emprenedors, esdevinguts empresaris, crearen petites ciutats autosuficients a redós de la fàbrica: eren les primeres colònies industrials, un sistema de vida que va perdurar fins a mitjans del segle XX.Els 'amos" tal com se'ls anomenaven als patrons, eren empresaris barcelonins que vivien lluny de la colònia però que hi edificaven veritables palauets per passar-hi curtes temporades i que, a més de propietaris de les fàbriques, també ho eren dels habitatges, els economats, la llum, els centres recreatius i, fins i tot, l'església
