El toc de campana és específic i ha creat un autèntic llenguatge fins marcar, durant molt de temps, el ritme dels dies. Anunciava naixements i defuncions, mal temps o la Festa Major, i el seu so era consubstancial a tots els actes religiosos i a molts de profans. De fet, les campanes escampaven per damunt de boscos i camps les novetats que feien córrer els homes per camins i ponts. Era un temps en que gairebé tota la llum venia del sol...Sembla que les primeres campanes, conegudes pels pobles egipcis i asiàtics i utilitzades per grecs i romans, van ser introduïdes en el culte cristià cap al segle VI tot i que fins al segle VIII, no hi ha noticia de la construcció de campanars, element distintiu de moltes poblacions que en centra fins i tot la seva imatge .Les campanes, fetes de metall fos -normalment bronze- i amb fórmules exactes que permeten calcular, donat el diàmetre, totes les dimensions i la seva nota musical o de to, tenen encara unes funcions d'ordre social i de commemoració de
