Vides Aturades

Les persones que hi ha al camp no hi són de manera voluntària. S'hi han vist forçades i hi viuen limitades. Confinades en un espai on voler no és poder. Perquè voler és voluntat i poder és capacitat. Els refugiats volen continuar endavant, però no poden. Només poden esperar. Esperar que la Unió Europea reaccioni, que les fronteres s'obrin, que les seves peticions d'asil tinguin resposta, que la guerra s'acabi... I és en aquesta espera, inquantificable i indeterminada, que han de viure. Viure esperant vol dir viure aturats. Cada capítol de "Vides aturades" se centra en un personatge, un tema i una acció quotidiana que permet conèixer qui és i com viu al camp un refugiat. El protagonista del capítol fa una activitat rutinària que, de manera senzilla i gens artificial, ens acosta a un gran tema. L'acció mateixa és el fil narratiu, amb introducció, nus i desenllaç. Cada capítol acaba amb la mateixa reflexió en relació amb el tema tractat: com seria la teva vida si no s'hagués aturat?