Close

Alexandria

"Alexandria" és un programa pensat per fomentar la lectura i transmetre les emocions que desperta.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Divulgación
Tema: Libros
URL: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/alexandria/fitxa-programa/ultims-programes/119532320/

Episodios disponibles para ver online

15/04/2005 - "Albert Hauf"
Albert Hauf a "Alexandria": "No hi ha Cervantes sense Tirant". El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València Albert Hauf visita "Alexandria" amb motiu de la publicació d'una nova edició de "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell. L'expert en clàssic medieval ha treballat durant molts anys per aconseguir aquesta edició anotada que consta de dos volums - un amb l'obra de Martorell i l'altre amb la versió de 1511 traduïda al castellà que va llegir Cervantes-, i un CD-ROM interactiu que conté tota la novel·la i totes les concordances lèxiques del Tirant. Hauf diu que creu que havia arribat l'hora de tenir un volum en què una persona interessada trobi tota la informació sense haver de tenir una biblioteca a l'abast. Va llegir el Tirant per primera vegada impulsat per Martí de Riquer i confessa que li va costar, però que ara li veu matisos que abans no va trobar. Ha descobert que es podria assimilar a una òpera bufa, que és una obra divertida. A l'hora de valorar la impo
08/04/2005 - "Javier Cercas"
IBM.Data.Informix.IfxClob
01/04/2005 - "Maria Mercè Roca"
IBM.Data.Informix.IfxClob
25/03/2005 - "Ignacio Martínez de Pisón"
Ignacio Martínez de Pisón a "Alexandria": "Penso que ha arribat el moment de tancar les ferides de la guerra civil i que les cicatrius es tanquin definitivament." "Enterrar a los muertos", l'última obra d'Ignacio Martínez de Pisón, és un relat que es llegeix com una novel·la basada en fets reals. El protagonista és José Robles -traductor a l'espanyol i amic de John Dos Passos-, un republicà que va ser assassinat pels serveis secrets de Stalin l'any 1937 i del qual no s'han trobat les restes. Això va fer que Dos Passos iniciés una investigació que no va poder concloure, però que va determinar la seva evolució ideològica cap al conservadorisme i que va provocar el trencament de l'amistat amb Ernest Hemingway. Un dia Martínez de Pisón va saber que la filla de Robles, Miggie, vivia a Sevilla. No va dubtar a posar-s'hi en contacte per poder recopilar informació i ha treballat durant dos anys per aconseguir aquest relat de gran rigor documental. Durant el programa, ell mateix explica que li
18/03/2005 - "Maria Barbal"
Maria Barbal a "Alexandria": "El que més m'interessa de les meves obres són els personatges". Maria Barbal visita "Alexandria" amb motiu del 20è aniversari de la publicació de la seva primera novel·la "Pedra de tartera", de la qual s'han fet 50 edicions, i La Magrana ho celebra amb una edició especial. L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Joan Crexells el 1985. És la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit. És una novel·la plenament local que aconsegueix ser global. Barbal comenta a Màrius Serra que va triar un argument molt sabut per molt viscut. També admet que "Pedra de tartera" la va obligar a preguntar-se si era escriptora o no, perquè quan la va escriure no tenia consciència de ser-ho. Afortunadament l'impuls narratiu de Barbal no va quedar en una sola obra, tot i
11/03/2005 - "Elvira Lindo"
IBM.Data.Informix.IfxClob
04/03/2005 - "Isidre Grau"
Isidre Grau a Alexandria: "Els meus personatges mostren el rebuig a la dimensió corrent. Volen anar més enllà del que està manat". "Groc d'Índia" és la cinquena novel·la de la nissaga dels Benavent, que Isidre Grau va començar fa vint anys amb "Els colors de l'aigua" , Premi Sant Jordi 1985. "Groc d'Índia" tracta de les inquietuds posthippies de la Marina Benavent i el seu company Guillem. L'autor s'ha inspirat en l'experiència viscuda per una parella d'amics que van fer un viatge a l'Índia i amb els quals mantenia una intensa correspondència. Hi van anar per trobar l'espai interior i en van tornar havent descobert el que ja sabien. Al llarg de la novel·la, hi apareixen els noms i les experiències habituals d'aquella època: els llibres de Hermann Hesse, Krishnamurti i actitudcom ara renegar de la pàtria. En definitiva, Grau retrata aquella generació com una generació que va fer passar el que volia pensar al davant dels sentiments. I reconeix, com ells, que la infància no ho és tot,
25/02/2005 - "Alexandria - capítol 70"
IBM.Data.Informix.IfxClob
18/02/2005 - "Sebastià Alzamora"
IBM.Data.Informix.IfxClob
11/02/2005 - "Pedro Zarraluki"
Pedro Zarraluki a Alexandria: "La gent normal i corrent, hagi estat en un bàndol o l'altre, sempre perd la guerra". Aquesta podria ser la màxima que regeix l'ultima novel·la de Pedro Zarraluki, "Un encargo difícil", guardonada amb el Premi Nadal d'enguany. La història comença a partir de l'encàrrec que rep un personatge amb un passat fosc, de matar un doble o triple espia alemany, i l'autor l'aprofita per descriure la vida a l'illa de Cabrera els difícils anys 50. És un lloc petit, amb molt pocs habitants i tots amaguen una història cruel ja siguin vencedors o vençuts. Les protagonistes són dues dones que volen refer la vida tot i les dures condicions que han d'afrontar. Pedro Zarraluki considera que cal aprofundir molt més del que s'ha fet fins ara en la postguerra, sense por dels que consideren que ja s'ha dit tot. Pensa que aquesta època pot ser molt fructífera per a la literatura, i que la història demostra que encara s'han d'explicar moltes coses fins ara amagades. Al llarg de l
04/02/2005 - "Joan Agut"
Joan Agut a Alexandria: "Sóc un jove escriptor de més de 60 anys." Joan Agut ha viscut sempre relacionat amb la literatura, primer com a lector voraç, després com a director editorial i a partir dels 63 anys com a escriptor. El seu primer llibre, publicat el 1995, va ser un recull de contes titulat "El dia que es va cremar el Liceu" i el 2000 va quedar finalista del Premi Sant Jordi amb "Gombó i Míster Belvedere". "Rosa de foc" és l'ultima novel·la que ha publicat i la que l'ha dut a "Alexandria". Es tracta d'una història situada a Barcelona, on un jove de família benestant va descobrint la història de la seva família i l'origen del seu problema mental a causa de la mort del seus pares i les seves germanes en l'enfonsament del "Titanic". Així mateix relata un temps convuls --el de la Barcelona dels anys 20-, durant el qual el seu avi i un germanastre militen en bàndols contraris. En aquesta novel·la és fàcil comprovar perquè Agut diu que "quan em plantejo un personatge, m'agrada sabe
28/01/2005 - "Joan Margarit"
IBM.Data.Informix.IfxClob
21/01/2005 - "Giménez Bartlett"
IBM.Data.Informix.IfxClob
14/01/2005 - "Eduardo Mendoza"
Eduardo Mendoza a "Alexandria": "L'humor no té prestigi literari, li arriba més tard". Eduardo Mendoza és el convidat de la 64a edició del programa "Alexandria" del Canal 33, amb motiu de la posada en escena de la seva obra "Greus qüestions". Feia 14 anys que Mendoza havia escrit una altra obra de teatre, "Restauració", la qual considera que caldria "restaurar" alguna cosa. Durant la conversa amb Màrius Serra, l'autor de "La ciudad de los prodigios" i "Sin noticias de Gurb", explica com ha treballat el text de "Greus qüestions" i observa que l'ha influït força el fet de conèixer prèviament els actors que donen vida als personatges. En paraules de Mendoza, l'obra és un interrogatori breu però transcendental. A partir de les preguntes que fa un personatge poc estable, l'interrogat -que creia saber-se-les totes- descobreix que les preguntes són unes altres. "I si la moral fos una cosa tan senzilla i tan arbitrària com el reglament d'un joc?". Naturalment, Mendoza també opina sobre la s
04/01/2005 - ".Resum literari de l'Alexandria"
El 2004 d'"Alexandria" En l'edició número 63, el programa "Alexandria" fa un repàs ràpid de tots els gèneres que s'hi han tractat, és a dir: poesia, teatre i narrativa, amb alguns dels seus convidats. Així, tenim l'oportunitat de recordar l'opinió sobre la seva feina de poetes com Narcís Comadira, que considera que els poetes sempre han dit el mateix, però amb matisos; Xavier Bru de Sala, que diu que l'eina principal de la poesia és un instrument de diàleg amb si mateix, o Josep Palau i Fabre, que recita un emocionant "Cant Espiritual". Pel que fa al teatre, no podem obviar les observacions de Jordi Galceran o de Josep Benet i Jornet, que discrepen força a l'hora de considerar si el teatre és literatura o no ho és. A més a més Carlos Fuentes creu que el narrador tendeix a narrar i que l'escena no admet la narració que tendeix al monologuisme; Jordi Coca admet sense embuts que prefereix escriure tres novel·les que una obra de teatre. En l'apartat de la narrativa és interessant esc
21/12/2004 - "Joaquim Carbó"
L'escriptor Joaquim Carbó serà demà el convidat a "Alexandria". L'edició número 62 del programa literari del 33, dedicada a glossar la literatura infantil i juvenil, oferirà, a partir de les 21.00, una entrevista de Màrius Serra amb l'escriptor, que no amaga l'enveja que li produeix l'èxit de l'escriptora J. K. Rowling, amb les aventures de Harry Potter, tot i que considera que no estimula la lectura en general. Carbó defineix la seva literatura com a realista, amb dosis d'humor i una certa crítica social, i la seva última publicació, "La caritat explicada als joves", n'és un bon exemple. Carbó la justifica com la necessitat d'explicar als més joves les situacions curioses, patètiques, dramàtiques o, fins i tot, divertides que de vegades provoca la incomoditat de trobar-se davant d'algú que demana caritat. Va tenir una experiència peculiar que el va fer reflexionar i li va inspirar aquest llibre. Carbó és un autor molt prolífic, ha publicat més de 100 títols, i és molt conegut també
14/12/2004 - "José Saramago"
José Saramago a "Alexandria": "Sóc un escriptor gran de la nova generació". En la 61a edició del programa "Alexandria" oferim una entrevista al Premi Nobel del 1998 José Saramago, tot aprofitant la seva estada a la Fira Internacional de Llibre de Guadalajara (Mèxic). L'autor acaba de publicar "Assaig sobre la lucidesa" i al llarg de la conversa amb Màrius Serra explica que aquest no pretén ser una continuació de l'anterior "Assaig sobre la ceguesa", tot i que admet que aquestes dues novel·les i "La caverna" podrien formar una trilogia no premeditada. Saramago diu que el Premi Nobel no l'ha canviat en res i declara que vol continuar treballant fins a l'últim minut de la vida, si pot. En tot moment es mostra distès i tranquil, molt clar i molt crític, com sempre, [quan parla de / exposa opinions sobre] l'actual moment del món i les seves contradiccions. Amb la seva obra traduïda a més de 40 llengües, opina que traduir no és passar d'un idioma a un altre, sinó més aviat traslladar la h
07/12/2004 - "Juan Goytisolo"
JUAN GOYTISOLO A "ALEXANDRIA": "El què penso ho dic i el què dic ho escric". L'edició número 60 del programa "Alexandria" compta amb la presencia de Juan Goytisolo, que per primera vegada concedeix una entrevista a TVC, Goytisolo ha estat guardonat, en aquesta XVIII edició de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (FIL) amb el Premi Juan Rulfo, després de dictar una conferencia sobre Ramon Llull. L'autor de "Señas de identidad" conversa amb Màrius Serra arran de la publicació de "Tríptico del mal" un volum que recull aquella obra, "Reivindicación del conde Don Julián" i "Juan sin tierra". Al llarg de la conversa es manifesta gran lector de Pi i Margall i considera molt interessant la seva concepció de l'estat federal. Igualment es declara admirador de l'obra de Palau i Fabre i de Maria Mercè Marçal. Declara l'absoluta repugnància que li provoquen el racisme i la violencia contra les dones i creu que la cultura té la força idéntica a la que provoca la gana. També explica qu
30/11/2004 - "Alexandria - capítol 59"
Alexandria viatja a Guadalajara (Mèxic) per viure en directe la Feria Internacional del Libro. Aquesta és una edició especial del programa "Alexandria" amb motiu de la celebració de la Feria Internacional del Libro a Guadalajara, capital de l'estat mexicà de Jalisco, que aquest any té com a país convidat Catalunya. El tema serà l'exili català a Mèxic des d'un punt de vista literari. En aquesta ocasió comptarem amb tres convidats que assistiran al plató que TVC ha instal·lat a la FIL. Màrius Serra tindrà l'oportunitat de conversar amb l'editor Martí Soler, director del Fondo de Cultura Económica que explicarà la seva feina de recopilació i traducció de l'obra dels autors catalans que ,en bona part, van arribar a Mèxic fugint de la Guerra Civil Espanyola. Parlarà del passat i del present de la creació literària catalana en aquell país, on hi viuen molts descendents d'autors que ell va publicar i encara publica. A més de literatura també podrem parlar de la vessant humana de dos autors
23/11/2004 - "Alexandria - capítol 58"
Vicenç Villatoro a "Alexandria": "La història del món jueu és una pedrera d'exemples extrems formidable". "La derrota de l'àngel" és l'últim títol que ha publicat Vicenç Villatoro, després d'un llarg parèntesi de 7 anys dedicats al periodisme i a la política. Guardonada amb el Premi Carlemany 2004, "La derrota de l'àngel" explica la història real del savi jueu Abraham Abulàfia, que al segle XIII visita el Sant Pare Nicolau III per revelar-li un missatge secret de Déu relacionat amb el futur del seu poble i de tota la cristiandat. Aquesta entrevista, però, no es farà mai. Villatoro explica, al llarg de la conversa amb Màrius Serra, el seu desig de fer una novel·la que no sembli experimental i l'intent de fer una història en què es pugui entrar per moltes portes i de moltes maneres. El messianisme, la cultura jueva i la càbala són els temes de fons de la novel·la, la qual cosa no és cap novetat en l'obra d'aquest autor, que va iniciar la seva carrera literària el 1982 amb "Evangeli gr
16/11/2004 - "Ferran Torrent"
Ferrant Torrent a Alexandria: "Si no escric, la meva vida no té sentit". Ferrant Torrent torna a visitar "Alexandria" perquè va ser el finalista del Premi Planeta d'aquest any amb la novel·la "La vida en el abismo". L'escriptor de Sedaví ha hagut de donar moltes explicacions pel fet d'haver optat a aquest premi amb una novel·la que, va dir, va escriure originalment en castellà. Una vegada més, doncs, explica a Màrius Serra que no es considera un traïdor de res ni de ningú pel fet d'escriure en castellà, quan hi ha professionals de l'humor, el periodisme i la literatura catalana que de vegades treballen en castellà. Vol ser un professional de la literatura i no considera arriscat escriure en castellà. Pensa que el gran risc el va córrer fa 18 anys quan va començar a publicar en català i va iniciar una carrera prou profitosa. Durant la conversa, Torrent admet que la seva vida ha fet un trajecte circular. Prové d'un ambient poc cultural però el destí i la vocació el van convertir en
09/11/2004 - "Alexandria - capítol 56"
XAVIER BRU DE SALA, A "ALEXANDRIA" "Alexandria" rebrà demà el poeta i escriptor Xavier Bru de Sala. El programa literari del 33 oferirà, a partir de les 21.00, un reportatge en què Bru conversa amb Màrius Serra, el presentador d'"Alexandria", i presenta "Oratori", l'obra amb què ha guanyat el Premi de Poesia Ausiàs March. Al llarg de la conversa, Bru de Sala explica el perquè de la seva llarga absència del món editorial des del 1999, any en què va publicar "El descrèdit de la literatura". L'escriptor, que des del 1979 no publicava un llibre de poemes, justifica l'absència per l'onada de populisme en què s'ha basat la literatura catalana durant els últims 20 anys, amb l'excusa de buscar públic a qualsevol preu. Ironitza sobre la necessitat durant aquests anys de trobar un poeta nacional darrere l'altre i explica els principis estètics en què es basava la generació dels 70. L'escriptor es refereix també a la seva obra inacabada, la novel·la "La xifra imperfecta", que va començar el 19
02/11/2004 - "Alexandria - capítol 55"
EL DRAMATURG JORDI GALCERAN, A "ALEXANDRIA" El dramaturg Jordi Galceran serà l'autor convidat a "Alexandria". El programa emetrà una entrevista del presentador, Màrius Serra, a l'autor d'"El mètode Grönholm", obra que s'ha posat en escena i que es basa en un fet versemblant: la trobada en un contenidor d'escombraries dels currículums dels aspirants a un lloc de treball. Al llarg de l'entrevista, Galceran explica la seva teoria sobre el text teatral: una obra inacabada que necessita la interpretació de l'actor per completar-se. Sobre la literatura teatral opinen també el crític Francesc Massip, que alerta de la falta d'interès de les grans editorials per publicar obres de teatre, Josep Maria Benet i Jornet, que reivindica el teatre com a pura literatura, i Sergi Belbel, que troba "normal" que les edicions siguin reduïdes, perquè "només interessen, generalment, als professionals".
26/10/2004 - "Alexandria - capítol 54"
JORDI COCA, A "ALEXANDRIA" L'escriptor explica al programa del 33 la seva última novel·la "Cara d'àngel" Jordi Coca serà demà el convidat a "Alexandria", el programa literari del 33. L'escriptor, premi Joanot Martorell 2004, explicarà -conversant amb Màrius Serra, el presentador del programa,- el contingut de "Cara d'àngel", la seva última novel·la. Coca diu que amb "Cara d'àngel" ha volgut fer l'exercici de narrar la recerca de la bellesa i de l'absurditat d'aquesta recerca. Un home que passa de la cinquantena visita un peepshow, s'enamora platònicament d'una noia i inicia una vida plena de sordidesa no buscada. La noia es convertirà en la seva obsessió. Al llarg de l'entrevista Jordi Coca també explica que, després de l'anterior llibre, "Sota la pols", es va proposar no escriure res que no fos veritat al 100%, que ha perdut l'interès per escriure coses per acumular i que tot el que escriu ha de respondre a unes necessitats reals. També admet un cert cansament: no vol escriure p
19/10/2004 - "Alexandria"
PEP COLL A ALEXANDRIA: "Als seixanta ningú volia ser de poble. Avui tothom ho vol ser." L'escriptor del Pallars Jussà Pep Coll visita Alexandria i presenta la seva última novel·la, "Els arbres amics". El MNAC és el marc des d'on Coll explica l'extraordinària llegenda d'en Florenci, el protagonista de la novel·la, que viu uns episodis sorprenents que l'involucren en feines insospitades i que li fan voltar el món per buscar l'arbre que li falta en el seu paradís particular. L'autor de "Muntanyes maleïdes" i de "L'abominable crim de l'Alsina Graells" aprofita l'ocasió per reivindicar noves veus i noves localitzacions geogràfiques per a la literatura catalana, durant molt temps ubicada sobretot a Barcelona i a l'Empordà. Es dóna la circumstància que la història d'un fadrí que Pep Coll explicava en el conte "L'home que corria més que el sol", publicat a "L'edat de les pedres", ha estat duta a la vida real. I així, l'estiu passat el Centre Excursionista de Lleida va organitzar una cursa

Otros programas de divulgación >


Otros programas de TV3 (Cataluña) >