“El fi” i “la fi” tenen significats creuats. A cada territori tenim paraules d’aquí i d’enlloc més. No hi ha res que delati més un català que el “per ‘xò”. Que “espalda” i “espatlla” s’assemblin tant té una raó. Com se’n surt la gent si els demanem que lletregin paraules amb trampes ortogràfiques?
