Close

Llívia (Cerdanya)

Canal: xip/tv (Cataluña)
Programa: Viu la Costa Brava i el Pirineu de Girona
Título: Llívia (Cerdanya)
Descripcion: A mil dos cents metres d’alçada, entre la Masella i Font Romeu, la vil·la de Llívia deixa conquerir-se a l’hivern per la neu que cobreix la Cerdanya. Llívia, vil·la orgullosa entre terra francesa, ens descobreix a través del seu entorn un dels encants de la Cerdanya, dels seus pobles i dels seus racons. Paratges oberts i amagatalls silents, natura íntima i història viva. Esport i bona cuina… la visita a Llívia és una visita polièdrica, que fa gaudir al visitant múltiples cares de la Cerdanya. Aquests són els atractius d’una comarca i d’una vil·la que, durant generacions, ha sabut mantenir el seu magnetisme a raser del Cadí.  
Fecha publicación: 25-07-2014

URL:
http://www.xiptv.cat/viu-la-costa-brava-i-el-pirineu-de-girona/capitol/llivia-cerdanya

Otros vídeos de Viu la Costa Brava i el Pirineu de Girona en xip/tv (Cataluña)

(promo)
Vols conèixer el millor de la Costa Brava i del Pirineu de Girona? Aquest estiu no et perdis el 'Viu la Costa Brava i el Pirineu de Girona' a la teva televisió local!
Golf
Girona és una entorn ideal per a la pràctica del golf. La climatologia suau i la varietat de paisatges converteixen els 9 camps de la zona en un atractiu reclam turístic que es pot completar amb moltes activitats, com la gastronomia o la cultura. Però el golf és també avui en dia un esport per a descobrir una gran part de la població de casa nostra. Aquest és el recorregut que avui proposem, una visita al Golf Girona i el Golf Platja de Pals, que és també una introducció al món d’aquest esport i als seus principals reclams i atractius.
Salut i bellesa
Gaudir de la Costa Brava o del Pirineu i, alhora, tenir cura del cos. Combinar una passejada pels camins de ronda que ressegueixen el mediterrani amb una tractament d’aigües termals o una excursió per la vall de Camprodon que acaba amb un tractament antiestrés o un massatge. Aquesta és la possibilitat que ofereixen els centres que, arreu de Girona, han sabut utilitzar l’enclau privilegiat que els ofereix la província. Són hotels que han sabut completar el gaudi d’una natura i l’entorn amb la cura d’un mateix. El golf de Roses i aigües termals, balnearis al peu del Montseny o dels Pirineus, saunes i gastronomia a la Costa Brava, aquest és el recorregut que Girona ofereix als sentits dels seus visitants.
Montseny
El Parc Natural del massís del Montseny és accessible des de Girona per Arbúcies, Breda, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau. Situat a la zona de transició entre les regions mediterrànies i del Pirineu, el Montseny és un indret ideal per a mantenir i conèixer la biodiversitat natural. El pic de Les Agudes o el Matagalls, els boscos d’alzines o els rierols que travessen el parc. El Parc Natural del Montseny ha sabut combinar l’atractiu que genera la natura amb un tracte respectuós cap el medi ambient. I és l’equilibrada combinació entre ser alhora reserva de la biosfera i atractiu turístic, allò que ha fet aconseguir el parc la Carta Europea de Turisme sostenible.
Girona cultura (Gironès)
Girona, carrers i cultura… història mil·lenària de postals icòniques, però també una ciutat que convida al visitant a sortir de la ruta prevista i a buscar aquells altres indrets i racons que han donat al Gironès la seva importància històrica cabdal. És així,- a la recerca d’orientació-, on comencem el recorregut al Centre de visitants del Gironès
PNZV (Garrotxa)
La Zona volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la Península Ibèrica. Sota el perfil de la cresta del Puigsacalm, una quarantena de cons volcànica i 20 colades de lava donen una gran varietat a l'orografia i la vegetació de la comarca. Alzinars, rouredes i fagedes són alguns dels atractius que donen color i caràcter a uns indrets on cal perdre’s amb la confiança que sabran arribar a la sensibilitat del visitant. Aquest és el valor natural que s’ha vist recompensat amb la Carta Europea de Turisme Sostenible, un segell que afecta globalment la manera amb què es treballa el turisme a la comarca.
Cuina del vent (Alt Empordà)
La cuina de l’Alt Empordà és un reflex del contrast de la comarca, costa feréstega, però també platges sorrenques, una plana interior d’hortes i conreus, serralada verda i fèrtil, però també muntanya seca, abundant en caça i fruits silvestres. L’Alt Empordà mira avui la saviesa de la tradició culinària per a combinar sabors i ingredients en una gastronomia que mereix ser descoberta arran de riba i a peu dels fogons.
Congressos
La província de Girona compta amb una àmplia oferta per a reunions, jornades, seminaris o congressos. Un ventall de mar i muntanya on es poden organitzar congressos a mida, ja sigui en hotels urbans, o en masies rurals. Girona també compta amb una gastronomia variada, -el paisatge a la taula-, que enriqueix la visita a la zona i connexions ràpides i directes fins a Barcelona o França.
Vies Verdes i Pirineus
A finals del segle XIX, l’empenta de la industrialització va construir xarxes de trens que comunicaven les principals ciutats gironines amb la costa. Eren els carrilets o trens de via estreta, que carregaven el carbó de les mines d’Ogassa, connectaven Olot amb el corredor principal de Barcelona a França, o s’utilitzaven per anar de Palamós a Palafrugell. Avui, aquestes rutes s’han convertit en vies verdes, corredors que connecten la costa amb l’interior, i que són una opció ideal per al cicloturisme i per a la descoberta de la natura… una xarxa de camins que creix gràcies a la incorporació d’altres senders i que permeten creuar els Pirineus i seguir el trajecte per la Catalunya Nord.  
Natura i esport (Tudela i caiac)
La Costa Brava és un espai que encara guarda racons poc explorats. Són indrets que han sabut conservar la seva bellesa natural i que avui descobrim a través de dos recorreguts diferents. Són la visita guiada a Tudela, un espai protegit del Cap de Creus, i l’excursió amb caiac al voltant del Cap de Mort.
Neu (estacions Ripollès)
El pic de Bastiments, el Puigmal o el Pic de les Àligues són els noms d’alguns dels cims que donen la benvinguda al Ripollès a l’alta muntanya. L’esquí i les activitats de neu se centren en aquesta comarca a la vall de Núria i a l’estació de Vallter, al capdamunt de la vall de Camprodon. Són dues estacions familiars, ben connectades amb la resta del país i que ofereixen activitats que permeten gaudir la natura durant tot l’any.
Coves de Serinyà (Pla de l’Estany)
La resta humana més antiga trobada a Catalunya és una dent que té 215 mil anys d’antiguitat. És un molar d’un nen petit, segurament arrossegat per hienes al cau que havia format el pas de l’aigua a través de les roques de Serinyà. A tocar de l’Estany de Banyoles, la roca calcària va donar forma a les coves de Serinyà. Les coves van ser habitades pels caçadors-recolectors del paleolític, i resten avui en dia com un testimoni del pas de l’home de Neandertal a l’home modern. 3 de les 13 coves descobertes estan obertes al públic i formen el Parc de les coves Prehistòriques de Serinyà.
Neu (estacions Cerdanya)
La Cerdanya és la comarca de la neu per excel·lència. A l'entorn de Puigcerdà, al pas natural entre Catalunya i França, les estacions de Guils Fontanera, la Molina i la Masella ens ofereixen una àmplia varietat d’experiències de neu. Són 180 quilòmetres esquiables a cotes que van des dels 1600 metres als 2500… 117 pistes i 3 circuïts d’esquí nòrdic, recorreguts adaptats i àrees infantils… Aquestes són les credencials d’una zona de muntanya que, estació a estació, compta amb els seus atractius específics i amb les seves particularitats per a satisfer tota mena d’esquiadors.
Terra de Comtes i Abats (Ripollès)
Any 879. Guifré el Pilós funda Santa Maria de Ripoll. La intenció és unir els comtats catalans en una sola terra. Som al Ripollès, el bressol de Catalunya, patrimoni artístic, la terra on tot va començar.
Domus Sent Soví Hostalric (La Selva)
El llibre del Sent Soví és un receptari medieval, el més antic de Catalunya, i un dels primers receptaris escrits en llengua vernacle. El primer centre dedicat al coneixement i estudi del patrimoni gastronòmic català agafa el nom del receptari i obre les portes al públic a Hostalric, a la Selva. Aquesta comarca sembla un lloc idoni per a descobrir la gastronomia catalana: una comarca heterogènia, una comarca que abarca des de la cuina del cim-i-tomba de Tossa de mar fins el salsafí de l’interior de la comarca. Aquest és l’entorn del Domus Sent Soví, un centre gastronòmic que ha sabut fer seva aquella frase de Josep Pla en què deia que la cuina és el paisatge posat a la cassola.  
Llegendes (Ripollès)
Expliquen que una nació va néixer al Ripollès, terra de comptes i abats, escenari de llegendes… el lloc on tot va començar. I la llegenda comença amb els seus personatges. És la terra d’Otger Cataló, cavaller del qual s’explica que va ser l’únic supervivent de la batalla contra els sarraïns. Atès pel seu gos, va recuperar-se a la seva tenda, i va reunir 9 barons catalans que van començar la reconquesta d’un país. I és també és la terra del compte Arnau, heroi de la reconquesta segons algunes llegendes, o ànima en pena, de qui s’explica que vagarà per les muntanyes del ripollès eternament.
Palol Revardit (Pla de l’Estany)
El pla de l’Estany deu part de la seva concurrència a l’estany de Banyoles. Però la comarca té un patrimoni cultural i natural ric en alternatives per a completar la visita. El Castell de Palol de Revardit és el punt de partida de la ruta d’avui. Aixecat en un turó estratègic, domina el pas entre la vall de Terri i l’entrada a la vall de Pujarnol. Aquesta vall s’obre entre Palol i l’estany de Banyoles, tot vorejant el pic de Rocacorba, referència orogràfica de la zona. El punt final de la ruta és l’església de Santa Maria de Porqueres, una joia del romànic que ens deixa ja a tocar de l’Estany. És la xarxa de castells, masos i esglésies que, entorn de l’estany, ens recorden aquella quotidianitat que un dia va ser la dels nostres avantpassats.
Guilleries, museu Aqua (la Selva)
Cent fonts brollen entorn el bosc de les Guilleries; bosc mític de Catalunya, escenari de les accions del bandoler Serrallonga, espai feréstec per on perdre’s a través de les rutes que l’entravessen. L’aigua és la protagonista silent del bosc. Apareix en fonts d’aigua mineral, en brolladors termals o en fonts d’aigua picant. Rius i rieres; l’Estany de Sils; les viles termals de Santa Coloma, Caldes o Sant Hilari… són testimoni de la riquesa que recorre el subsol del bosc de les Guilleries.
Cicloturisme (Baix Empordà)
La plana interior del Baix Empordà és una àmplia extensió de terreny on petits poblets s’aixequen expectants entre camps de cereals i farratge. Però el pes de la tradició que respiren aquests indrets, —els ritmes de la sega, el caminar pausat, els racons centenaris—, comparteix protagonisme amb l’empenta de les novetats que incorpora el turisme… perquè és la bicicleta elèctrica la proposta que avui es presenta com a mitjà ideal per a conèixer l’interior de la comarca.
Camí de Sant Jaume (Cerdanya)
La Cerdanya: comarca dividida en dos, vall ample que s’obre pas entorn el riu Segre, natura a cavall del Mediterrani i l’Atlàntic, clima aspre de les terres altes… Són moltes les maneres en què la Cerdanya es deixa descobrir: el senderisme, la BTT, l’esquí o el turisme cultural… Una d’elles és resseguir l’antic camí de Sant Jaume que travessa la comarca fins a connectar aquesta branca del ramal amb la via principal, a Puente de la Reina.
Cicloturisme pel camí de la Muga (Alt Empordà)
Des dels Aiguamolls de l’Empordà, un sender s’enfila cap a l’interior, tot resseguint un antic camí tradicional. És el camí de la Muga que, des de la desembocadura del riu, recorre 40 quilòmetres de sender fins la falda dels Pirineus. Ideal pel senderisme i el cicloturisme; nexe entre mar i muntanya; practicable a qualsevol època de l’any... Aquest és el recorregut que avui descobrim: el camí natural de la Muga.
Gironès Natura Vall del Llèmena (Gironès)
Els rius que rodegen la ciutat de Girona són una bona pista per intuir que darrere la ciutat s’amaga un ric entorn natural. Des de la coneguda postal de la Catedral, aixecant-se sobre el riu Onyar, o des de les ribes del Ter… la ciutat s’obre a una natura capriciosa. És una natura de racons, una natura de valls i cims que, des de la seva discreció, mostren el visitant el poderós encant de la Girona natural.
Cuina volcànica (Garrotxa)
Tradició i qualitat es combinen als plats de la cuina de la Garrotxa. “Milfulls de llengua de vedella i patata mora”, “lassanya de patata de la Vall d’en Bas amb civet de senglar i crema d’alls tendres” o “escudella de fajol amb bolets i botifarra negra”… Aquests i altres plats són els suggerents noms que avui ens proposa la cuina volcànica Però, més enllà de l’àpat, la cuina volcànica promociona la terra. Una qualitat gastronòmica aconseguida amb productes autòctons i tradicionals que garanteixen que la Garrotxa pugui mantenir avui els seus conreus i paisatges centenaris. Aquesta és l’aposta i defensa de la cuina volcànica: l’estrella és el plat, però el protagonista és el producte conreat i elaborat tradicionalment.
Itinerànnia
Durant segles, generacions i generacions de catalans han utilitzat els mateixos camins per anar d’un poble a l’altre. Un d’aquests camins resseguia la Garrotxa des del coll d’Ares fins arribar a les platges de l’Empordà. Es creu que podria ser la via Ànnia, una via romana de la qual en queden alguns vestigis entre el Ripollès i la Garrotxa. El nom d’aquesta via dóna avui nom a la xarxa de senders Itinerànnia, una xarxa que recupera 2.500 quilòmetres de camins tradicionals i que connecta tots els pobles de l’Empordà, la Garrotxa i el Ripollès.
Marca garantia de l’arròs de Pals (Baix Empordà)
El mirador de Josep Pla és l’observatori privilegiat des del qual descobrir els entorns de Pals. Al nord, més de 700 hectàrees de camps d’arròs s’obren al voltant de la desembocadura del riu Ter. El cicle de la seva producció comença i acaba aquí i segueix encara avui els mètodes tradicionals de l’Empordà. Aquesta és la garantia que ofereix la ruta gastronòmica que, entorn de Pals, ens permet visitar i gaudir de nombroses jornades dedicades a l’elaboració i degustació dels productes tradicionals de la zona.