Les del 27-S no seran les primeres eleccions plebiscitàries que es fan a Europa. Irlanda, per exemple, es va independitzar precisament després de convertir en un referèndum de facto les eleccions britàniques. També Lituània va fer una DUI després d’uns comicis, i Eslovènia va tirar pel dret i va proclamar-se independent, tot i l’amenaça margalliana que mai no seria admesa a Brussel·les. Ni Espanya és la URSS ni Iugoslàvia ni la Irlanda dels anys 30 tenen res a veure amb la Catalunya del segle XXI, però analitzar com i amb quines conseqüències es van declarar independents alguns dels estats que ara són socis indiscutibles de la UE pot ajudar a entendre algunes de les claus, reaccions i pors que genera el procés independentista. El Via Europa ho analitza amb l’exministra d’Exteriors letona i exeurocomissària de Romano Prodi, Sandra Kalniete. També l’exministre lituà Algirdas Saudargas, diputat del parlament que va proclamar la independència, i l’exministre d’Agricultura i Medi Ambient es