Per a una persona acostumada a veure el que l’envolta, trobar-se de sobte amb una minusvalia que no el permet saber què passa al seu voltant és el seu pitjor malson.
S’encén un potent focus de llum. Veiem el Quique assegut i lligat. La llum el molesta i obre els ulls. El petit cercle de llum del focus només il·lumina uns pocs centímetres al seu voltant. Tot el que hi ha darrere el cercle són penombres. S’escolten sorolls. No està sol. Hi ha alguna cosa amagada a la foscor. Siluetes i objectes s’apropen a la llum que envolta la cadira però no es deixen veure clarament. La por el desespera. No es pot deixar anar. Els sorolls augmenten. Intenta fugir. I cau.
Al terra, veu aparèixer alguna cosa entre ls ombres, se li acosta i li xiuxiueja alguna cosa.
