El Quique està immòbil, sembla una vetlla. Amb els ulls tancats, només veurà obscuritat, esquitxada d’imatges lluminoses, ataronjades; formes de persones que s’apropen per veure’l per última vegada. Comença a sentir-se un soroll, que s’intensifica a mesura que augmenta la freqüència de les imatges lluminoses, fins a confondre’s amb altres sons distorsionats. Al mateix temps, van apareixent imatges incoherents de moments viscuts pel protagonista, moments feliços que trenquen el ritme de les seqüències lluminoses. De sobte, tot s’atura.
