Durant tot el periple de ‘País km 0’ hem observat que moltes poblacions catalanes tenen algunes paraules pròpies i, en alguns casos, exclusives. A Terrassa una ‘taifa’ és una carmanyola. Una ‘llòfia’ és una taca a la roba, allò que en altres indrets anomenen una ‘llàntia’. Una ‘palaudina’ és un pastisset que té la forma de la Torre de Palau, un símbol de Terrassa. També empren la paraula ‘Mery’. És el que en català ortodox se'n diu pal de fregar, és a dir, un ‘mocho’. L'any 1959, un ferreter terrassenc, Joan Gunfaus, va evolucionar un invent nord-americà que pretenia evitar haver d'agenollar-se per fregar els terres. Va incorporar un pal a una mena de fregall i així va inventar un escorredor cilíndric adaptat a una galleda. El senyor Gunfaus va batejar l'invent amb el nom de Mery, per donar-li un toc internacional. D'aquí que, a molts llocs, però especialment a Terrassa, dels pals de fregar se'n digui Merys.
