Aitona és terra de tresors: tresors enterrats sota el sòl i tresors que brollen d'ell. És un paradís de l'arqueologia amb jaciments de l'edat del bronze, restes dels ibers i vil·les romanes. Però sobretot és terra fèrtil. Enlloc del món hi ha una concentració tan gran d'arbres de fruita dolça, i amb l'arribada de la primavera el mar de fruites esdevé un oceà cromàtic que oscil·la entre el rosa brillant i el blanc cegador dels arbres en flors; una visió esglaiadora a la que s'hi afegeix el perfum encisador dels pètals, atrapant a qui ho contempla, i condemnant-lo a no oblidar-ho mentre visqui. Observem aquest paratge a peu del nostre 'gratacels'.
