Rest
Funus
En Quique està immòbil, sembla una vetlla. Amb els ulls tancats, només veurà obscuritat, esquitxada d’imatges lluminoses, ataronjades; formes de persones que s’apropen per veure’l per última vegada. Comença a sentir-se un soroll, que s’intensifica a mesura que augmenta la freqüència de les imatges lluminoses, fins a confondre’s amb altres sons distorsionats. Al mateix temps, van apareixent imatges incoherents de moments viscuts pel protagonista, moments feliços que trenquen el ritme de les seqüències lluminoses. De sobte, tot s’atura.
Tu i jo i tots els animals del bosc
Al bosc
El dia que comença i el bosc que entra a l'habitació, per la finestra. La noia va a trobar-lo, a perdre-s'hi, a deixar-se atrapar per la força de la natura, pel cant dels ocells i per les ombres més o menys recollides de les branques dels arbres.
La noia escolta les veus, les duu sempre a sobre. Primer són agradables i les escolta entretinguda. Però el mal no tarda en arribar. Pots
