Close

16.FIL

Canal: xip/tv (Cataluña)
Programa: Dansa
Título: 16.FIL
Descripcion: Als espais buits hi queden els records i les aranyes. Interpreta Roser López Espinosa.
Fecha publicación: 08-11-2009

URL:
http://www.xiptv.cat/dansa/capitol/16-fil

Otros vídeos de Dansa en xip/tv (Cataluña)

27.ADAPTACIÓ DE "LLENA DE FLORES TU BOCA"
Intèrprets: Daniel Mariblanca i Olga Clavel La coreografia està basada en la confiança i en la mirada posada a l'altre, en el desig com un estat d'obsessió i el contagi de les nostres pors i plaers. Què passa quan aquests sentiments es fan públics?
26.CALLEJEROS A LA CATALANA
Per a tota l'audiència: Ingredients: Kilograms de poca vergonya, una almosta d'autocrítica, un pessic de gràcia. Preparació: Prepara un públic amb ganes i tinguis a punt una sonda. Es recomana servir-lo calent.
25.WHERE THE THINGS HIDE
Interpretació: Guy Nader Amagats darrera les coses quotidianes, sorgeixen nous móns, noves dimensions que alteren la percepció d'una realitat immediata. L'absurd, la paradoxa, l'humor es troben en el nostre cos. Un cos (quotidià) descontextualitzat que no només és un reflex del què hi ha però també està relacionat amb la consciència d'allò que hi falta. Articulat darrera la seva aparença normal, reconeguda i familiar per a tots nosaltres, amaga una certa raresa que ens duu a noves sensacions i diferents percepcions. Primer Premi al certamen de Solos del Festival Internacional 15MASDANZA 2010
24.PROMESA
Fer una promesa, és complir-la. Comprometre's amb una promesa és una obligació. PROMESA és un somni, o un malson. Una coincidència atzarosa...
23.UN DIMARTS DIA 13
Un conjunt de creences no fonamentades i irracionals, basades en la fe o el pensament màgic ens acompanyen el dia a dia. Siguin costums tradicionals o llegendes urbanes, qui més qui menys té alguna superstició lligada a una acció determinada que li compensa per evitar certa maledicció. A UN DIMARTS DIA 13, Maria Campos s’enfronta a un joc on l’absurd i l’humor neixen fruit dels tòpics de la superstició
22: ;)
Et proposo un joc.Et proposo que juguis a jugar amb tu. Deixa’t portar…Ester Forment i Teresa Llorens juguen a ser una: un passat, un futur…Però una trobada al present…Li dediquem a l’Anna, la Maria, la Teresa i l’Assumpció.És un homenatge a  les “grans dones” de casa: les àvies.
21.EIXIR
“Eixir” és sorgir. Pot sorgir una circunstància que et provoqui un canvi. Aquest canvi pot ser real, un somni, o un desig. Si desitges fer-lo, gaudeix-lo. Laia Minguillón i Jofre Minguillón protagonitzen el que podria ser com el principi d’un conte: “Un clar dia d’estiu, als peus de Montserrat…” Tots els contes però, tenen una història.
20.AHMED
“Ahmed” té 27 anys i en fa 3 que viu a Catalunya il.legalment. Com ell, són molts els sense papers que paguen els impostos, paguen el lloguer, i sobreviuen com poden davant l'amenaça que puguin ser descoberts. Per aconseguir la residència, en l'actualitat, es demana com a mínim estar 3 anys empadronat i aconseguir un contracte laboral. Reinaldo Ribeiro interpreta un personatge que no deixa de ser un homenatge als milers de persones en el món que es troben en aquesta situació.
19.EVA
“Eva” és un homenatge a la vida. Donar l’esquena a la mort, tot i tenir-la davant, és un acte involuntari que ens fa ser incongruents amb la realitat. Anita Àstrid interpreta una noia que li anuncien la mort del seu pare i passeja per la casa on va crèixer en companyia d’ell.
18.AIXÒ ACABA MALAMENT
"Això acaba malament" és un videodansa protagonitzat per Les filles Föllen. Un viatge per la jerarquia professional, l'enveja i el conviure diari entre persones. Una petita història sobre la quotidianitat, on realitat i ficció lluiten per ofegar les emocions.
17.LÍMITS
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Interpreta Pilar Torras.
15.MAURO. ARANTZA LÓPEZ
No hi ha cap diferència entre el món i ell mateix, ja que dins i fora són una mateixa cosa. Falten només uns instants perquè arrbi al món dels contraris, oscil.lació interminable, principi mateix d'aquest món, on tot neix del seu propi contrari: la força de la debilitat, el dia, de la nit... i així, des dels principis dels temps, ininterrumpudament.
14.A REMOLC. LAIA SANTANACH
Seguint el camí de la vida, sortejo els entrebancs al meu pas, al meu ritme... ni tu -el més fort, el més valent, però el més dèbil- ni ningú, podrà, per més obstacles que interposeu, que trobi el camí a la llibertat.
13.PASA
Com més temps PASSA, més a gust em trobo a la meva petita gàbia verda. La meva llibertat es confon per aquestes portes falses que m’invento per quedar-me una estona més.
12.SOGNO, AMB SARAH ANGLADA
”Jo mai vaig demanar venir aquí. Tinc dret a sortir-ne quan vulgui. La llibertat no consisteix només en seguir la pròpia voluntat sinó també de vegades en fugir d'ella".
11.KOBO
”Jo mai vaig demanar venir aquí. Tinc dret a sortir-ne quan vulgui. La llibertat no consisteix només en seguir la pròpia voluntat sinó també de vegades en fugir d'ella".
10.BACANTOH
Bacantoh va néixer del ritual dels bacants, de l’origen de la dansa. Bacantoh és una nova religió, sent-ne sacerdotessa una dona que conté el do agredolç de qualsevol dona, unint la força i la presència del Butoh, els símbols de la religió, la potència de la dansa africana i la fragància femenina. La interpretació és d’Anna Leitao.
9.YANARI
Yanari, en el context de la mitologia japonesa, defineix els sorolls confosos que de vegades s’escolten en una casa antiga. A partir d’alguns contes d’espectres japonesos, es mostra la història d’un esperit, la seva metamorfosi, l’esforç que sofreix el cos, el drama de la transformació, on una força estranya prèn l’avantatge i ens llibera. La tècnica interpretativa s’inspira, en part, en el Butoh.
8.MAI
MAI no et retinguis
que MAI no et retinguin
que quan sigui MAI, sigui MAI
MAI, myself, jo
tu i només tu
7.BIRRK
Birrk. Cant d’ocell de matinada. És cançó de comiat pel nostre sopar romàntic. Em desperta violentament quan m’adono que després de la desil·lusió i la fatiga, aquest llit de pedra, no pot ser casa meva. Birrk.
6.IMMUNE I LO QUE VENDRÁ
Tere Serrat presenta una mostra del seu espectacle “Immune: ni ciència ni caritat”, en el que la ballarina explica com en les nits en què es fa fosc molt aviat, és millor llegir històries sobre el fred que sortir a patir-lo. D’altra banda, Soledad Corna i Alexis Quezada es troben en la intimitat d’una abraçada esdevinguda tango fruit del seu espectacle “Lo que vendrà”.
5.L'ÉPAISSEUR DES CHOSES
Pensar sense parar. La necessitat d'estar sol. Limitar-se i expandir-se. Acció i pensament es contraposen i friccionen per tal de trobar un equilibri, per tal de mesurar la densitat de les coses.
4.TRENCADÍS
Coneix els motius però no se’ls pot creure. No és ficció. La realitat és a escassos metres. Aquí, però, la vida s’ha aturat. Res no continua igual, i al creuar la porta els fantasmes del passat ho confirmen.
3.VIAJEROS SIN BILLETE
Tot succeeix en una estació de tren, espai on comencen i acaben els viatges. En aquesta ocasió, persones solitàries que emprenen el seu viatge, es creuen i conviuen. Aquests individus viatjaran a un destí acompanyats de les seves pertinences, solituds, trobades i (creences)?
2.KONTRATANGO I MAISEMA
En un terrat de Barcelona, la companyia Domus del Karo ens apropa al tango contemporani amb un fragment del seu espectacle “Kontratango”. En l’entorn d’un llac solitari, Mireia de Querol adapta “Maisema, paisatge de la pròpia por”.