Fa quatre dies era una ciutat de províncies, emmurallada, que es resistia el francès, i avui no se li resisteix ningú. I menys els francesos. Rica, noble, culta i bella, Girona seria Siena si el Gironès i l’Empordà fossin la Toscana. Però l’Onyar n' és l’Arno, i Girona,per sort, és catalana. Si l’antiga Gerunda era una capitaleta provinciana de la qual roma no en tenia mai noticia, la Girona contemporània és la ciutat que tothom, declaradament o d’amagat, estima i enveja. En aquest capítol visitarem la Família Roca, la LLibreria 22, botiga que en Guillem Terribas ha convertit en un centre d’agitació cultural. I finalment tastarem els xuxus de Can Castelló.