Close

Granollers, dijous mercat

Canal: xip/tv (Cataluña)
Programa: Carreteres secundàries
Título: Granollers, dijous mercat
Descripcion: Més de dos quilòmetres de llargada i 450 parades escampades pel centre, aquest és l’actual mercat de Granollers. Els porcs i els xais han deixat pas a la roba, però de pollastres i ànecs com els que porta en Jordi Conillera encara se’n venen molts. Després de voltar pel mercat, els pagesos anaven a la Fonda Europa, hi feien un esmorzar de forquilla i tancaven els tractes. O sigui que anirem a veure en Ramon Parellada, que és l’amo, i farem el mateix. Havia sentit a parlar de can Sarandaca i de les seves criatures: gegants, dracs, cap grossos...I del pare de tots ells, en Ramon Aumedes, el millor escultor de gegants i de bèsties de foc del país. No podrem deixar de visitar-lo. Amb més de 60 mil habitants, Granollers és diversa i te moltes cares, però la trama de carrerons del centre que desemboquen a la Porxada són l’ànima de la ciutat. Passem pels carrers que passem, a Granollers tots els camins us duen a la Porxada, l’element més característic de la ciutat.
Fecha publicación: 21-01-2011

URL:
http://www.xiptv.cat/carreteres-secundaries/capitol/granollers-dijous-mercat

Otros vídeos de Carreteres secundàries en xip/tv (Cataluña)

Pedalant de dos en dos
En Carles Soler, un ciclista emprenedor, ens convida a assistir a una trobada de tàndems única a l’estat, la del Penedès, on hi participa gent de tot Catalunya, de la Rioja, les Illes, Euskadi i també d’Aragó. Les xifres de la trobada no són broma: 108 ciclistes en 54 tàndems, 8 organitzadors, dues motos i una furgoneta d’assistència. Entrepans i beguda a dojo i fins i tot una samarreta de regal. Al tàndems els entrepans també són per partida doble, o sigui que els de la Societat de Sant Jaume dels Domenys hauran tingut molta feina s sucar pa. Cornudella, Lletger, Sant Marçal, la Múnia o la Bleda són petits llogarrets que veuen passar la insòlita corrua de bicis per parelles. Tornant cap a Sant Martí Sarroca ens preguntem perquè hi ha gent, com en Xavi i la Bruna, que escullen anar en bici de dos en dos. Darrera un tàndem s’hi amaguen moltes històries: de solidaritat, d’amistat, de generositat...i també d’amor, com no.
Andorra, el país immens - Part 2
No solament de pedres, botigues i esquiadors viu Andorra. Dels segles XVII al XIX, a la vall es va treballar el ferro, i la Farga Rossell, activa fins 1876, n’és un bon exemple. La visitarem i coneixerem l’Enric Ripoll, el guia que explica, a cops de mall, com es feia el procés de transformació del mineral de ferro en lingots i la seva comercialització als mercats catalans.Treballant amb les mateixes eines que els operaris de fa un segle i mig, el visitant pot conèixer els diversos elements de la farga: la trompa, el forn, el mall, el martinet i fins i tot les condicions laborals que tenien els treballadors de l’època. Coneixerem la Dolors, que va començar fa 30 anys a recuperar la cuina tradicional d’Andorra i a difondre-la en llibres i congressos, i al Josep Maria, el seu fill, que és qui li dona projecció internacional. I per acabar, anirem fina a l'estació de Pal.
Andorra, el país immens - Part 1
Amb 468 quilòmetres quadrats i 84 mil habitants, el principat d’Andorra és un dels sis micro estats d’Europa. Però la seva llarga història, de la fundació per Carlemany a la constitució com a estat democràtic, els seus 65 cims pirinencs de més de 2.500 metres d’alçada i l’abundant petja del romànic, fan de l’alta conca de la Valira un país ric i divers: immens. Per conèixer l’Andorra ancestral que ha forjat el país modern d’avui anem a Casa Cristo, a Encamp, una de les set parròquies, municipis, en que es divideix el país, i la tercera més poblada, amb 8.800 habitants. La casa és un edifici de tres plantes entre parets mitjaneres i és plena de petits detalls que ens explicaran la vida quotidiana i sense luxes d’una família pagesa. Pedalar, a Andorra, vol dir inexorablement pujar o baixar. Ara toca anar avall, per sort. Andorra és l’únic esta del món on el català és l’idioma oficial, una particularitat que, durant el franquisme, va ser símbol de la resistència cultural. Però el q
Igualada, la pell de la terra
El nucli de població de l‘any 1003 va donar peu a l’actual ciutat d’Igualada que, amb uns 40 mil habitants, s’estén a l’esquerra del petit riu Anoia. D’Igualada són en Jordi Savall, la Lloll Bertran o la Teresa Gimpera, poca broma. L’ancestre comú de l’home i els grans micos, l’avi de la humanitat, estava en un abocador d’Hostalets de Pierola fins que el va trobar el paleontòleg Salvador Moyà. Els viatges al passat de vegades donen aquestes sorpreses. Anirem a veure el primer català. Quin significat te l’ús de la pell en la cultura mediterrània? A Igualada hi ha la resposta. El Museu de la pell està repartit entre Cal Boyer, una fàbrica cotonera del segle XIX, i l’adoberia de Cal Granotes, del XVIII. També visitarem una empresa que fa globus i coneixerem en Magí Puig, que va dedicar tota la vida laboral a l'ofici de blanquer i ara en recull la història.
El somni del Poble Nou - 2a part
Ens hem quedat al Pobleu Nou, el barri de les utopies. Passegem pel barri amb la Neus Martín Royo que ens ensenya que queda del vell i que hi ha de nou. La Neus ha pintat el Poble Nou d’ahir i el d’avui amb el seu traç vigorós i somiador, a mig camí entre l’impressionisme de Monet i l’hiperrealisme d’Edwrad Hopper. Anirem fins al Restaurant Els Pescadors del Poble Nou, on ens espera Pep Maldini, director del restaurant. En aquest indret fa un segle els pescadors del barri es reunien per explicar-se les seves penúries. I acabarem a la llibreria Etcetera, a dues travessies de la Rambla del Poble Nou. És una petita llibreria que porta funcionant més de 30 anys al barri i que hi està molt implicada amb diferents associacions del mateix. La llibreria la porten l’Alex i la Chon. Son llibreters de l’antiga escola i saben detectar perfectament els gustos dels clients i recomanen sempre els llibres que han llegit.
El somni del Poble Nou - 1a part
Quan Dolça de Provença va venir a Catalunya per casar-se amb Ramon Berenguer, al segle XII, la van seguir tot un estol de cavallers. Com que eren molts, el comte els concedí uns terrenys humits prop de la capella de Sant Martí. Naixia el Poble Nou. Els provençals van fer pasturar el bestiar i van conrear l’incipient Poble Nou. Entre pagesos i pescadors, el lloc va viure una època de notable esplendor. Passejar pel barri és resseguir la pell de la història del moviment obrer: fàbriques, lluites, però també somnis d’una vida millor. L’anhel d’una societat justa simbolitzat en la utopia d’Icària. La Barcelona d’avui comença a finals del segle XIX a la Rambla del Poble Nou. Ens endinsarem al cementiri del Poble Nou. Va ser la burgesia tèxtil qui va encarregar a l’arquitecte neoclàssic Antonio Ginesi que els fes un cementiri com el de Pisa, exuberant i noble, damunt les restes destruïdes per Napoleó del cementiri del segle XVIII. A més a més visitarem el Casino l’Aliança del Poble Nou i
El corredor, la natura amable
Els camins són ràpids, la pineda frondosa i el sauló humit a aquesta hora. Pedalar pel Corredor és creure que l’harmonia entre l’ésser humà i aquesta natura amable, és possible. Anirem fins a la Masia Ca l'Estape, on la Maria Rosa Terrado ens explicarà els secrets de les mongetes del Ganxet. Totes les races de burros que poden estar en perill d’extinció tenen al Corredor la seva casa des de 1998. Coneixerem la Paloma Vicente i en Joan Companyó que conserven i recuperen l’espècie i també saltarem entre pins amb l'Elisenda. Tant a dalt dels arbres com a terra, al segle XVI va fer molt de fred a Catalunya, tant, que a Canyamars fins i tot van fer un pou de glaç. No se si van ser ells els inventors dels combinats amb gel, però avui és municipal i és un dels orgulls de la vila.
La bona vida a Girona (2a part)
Ens hem quedat a Girona. Ens hi sentim bé: un àpat al Celler de can Roca, un llibre a la 22 i, de postres, un xuxet de can Castelló. I seguim pedalant-hi. Qui te una col·lecció te un museu, En Tomàs Mallol s’ho va prendre seriosament. De les ombres xineses a les descàrregues per Internet o al visionat en streaming, la història del cinema és la història dels temps moderns. I per tota una generació, la modernitat era el cine Nic. Una ciutat en transformació constant, creativa i emprenedora necessita qui escrigui la seva crònica. Un diari és el bategar d’una societat. Rafael Massó va aixecar l’any 1910 la farinera Teixidor, poc que s’ho pensava que un dia seria la seu d’un diari!
La bona vida a Girona (1a part)
Fa quatre dies era una ciutat de províncies, emmurallada, que es resistia el francès, i avui no se li resisteix ningú. I menys els francesos. Rica, noble, culta i bella, Girona seria Siena si el Gironès i l’Empordà fossin la Toscana. Però l’Onyar n' és l’Arno, i Girona,per sort, és catalana. Si l’antiga Gerunda era una capitaleta provinciana de la qual roma no en tenia mai noticia, la Girona contemporània és la ciutat que tothom, declaradament o d’amagat, estima i enveja. En aquest capítol visitarem la Família Roca, la LLibreria 22, botiga que en Guillem Terribas ha convertit en un centre d’agitació cultural. I finalment tastarem els xuxus de Can Castelló.
Tots som de Santaco
De la serralada litoral baixem cap a la plana fèrtil regada pel Besòs. Al segle XIX aquesta terra rica i amb un clima temperat es va posar de moda com a lloc d’estiueig d’una burgesia barcelonina il·lustrada. En Ramon Sagués, director del museu municipal, ens ho explicarà. Diuen que José Moure és part de la història moderna de Santa Coloma, gairebé un mite local...com el pop a la gallega que serveix. Farem un treball de camp. Sovint amb la panxa més buida que plena, la història de Santa Coloma s’escriu amb gent vinguda d’arreu del món. La Jessica Bao em farà de guia pel barri de Fondo, el xinatowm colomenc. A l’altra banda de la ciutat, la Núria Caballero és protagonista d’una altra pàgina d’aquesta història humana tan diversa. Ens ensenyarà Singuerlin, el barri on van anar a viure els seus pares i on ella ha nascut i somia a viure-hi sempre.
Montserrat més enllà de mites i llegendes
Inici de la ruta visita a Cal Pujolet on es fabrica un dels millors matós de la comarca. Ramón Soler es a més membre de l’ADF i segons sembla descendent del veritable timbaler del Bruc. Trobarem a Pepe Cuevas i anirem a esmorçar a Marganell. Ens trobarem amb Ramón Bisbal, director del Parc Natural de Montserrat, mentre menjem un entrepà. Rodarem per les pistes de la Portals de Montserrat i durant el recorregut ens trobarem amb Pepe Cuevas (organitzador) i Israel Nuñez ciclista professional. A Collbató descobrirem l’empresa Orgues Blancafort amb l’Albert Blancafort, artesà i un dels pocs fabricants d’orgues de tot l’Estat Espanyol. La seva es al tercera gerenació que es dedica a fabricar aquests estris. També farem una visita al Restaurant La Vinya Nova i el seu propietari Andreu Sol. Aquest es un restaurant que queda als peus de la Serralada del Litoral i que s’omple cada cap de setmana de centenars de families que venen d’esbarjo a Montserrat.
La muntanya urbana
Fent honor al caràcter mediterrani de la ciutat, tot i la seva modesta alçada, Montjuic cau a pic damunt del mar. Estrenem nova temporada del Carreteres Secundàries i fem ruta per la muntanya de Montjuic. Comencem pel barri del Polvorí fins al Poble espanyol, on ens trobarem amb l'arquitecta Lisa Marrani. Seguirem per La Fuixarda i l'Estadi per anar parar al Mirador de L'Alcalde, on comença el magnífic camí del mar.
La ruta del ferro i del carbó
A Ripoll començava el ramal de via ampla que, a partir de 1880, connectava Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses i les mines d’Ogassa. De Sant Joan fins a Ogassa, passant pel carregador de Toralles, es feia l’ascensió amb màquina de vapor. L’objectiu era clarament industrial i comercial: fer arribar el carbó de les mines d’Ogassa al port de Barcelona, i donar sortida al ferro de la farga de Ripoll. El servei es va suspendre definitivament el 1985. Actualment, el traçat accessible que dibuixa la Ruta del Ferro i del Carbó, nom que reb aquesta via verda, té un recorregut d’uns 15 km i és un excel·lent eix d’interpretació del territori. Per enllaçar amb la següent via verda creuarem la vall de Bianya, un indret tan ric com sorprenent.
Olot. Quinze mil anys després
És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgístic. És un espai protegit molt poblat, que no es correspon amb la imatge que es té, en general, d'un espai protegit; imatge que és associada a un espai públic ordenat per promoure i facilitar les activitats lúdiques i recreatives, o bé a un territori protegit per a la salvaguarda d'espècies faunístiques. El Montsacopa és un volcà que es troba a l'interior de la ciutat d'Olot. Al costat del seu cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc. La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava.
Collserola
Des del Pla de les Maduixeres, més amunt del tramvia blau, fins la plaça Mireia, a Esplugues, són 9 quilòmetres i un desnivell inapreciable, però el Passeig de les aigües és un món. L’antic traçat d’una conducció d’aigua, d’aquí el nom, és avui freqüentat per espècies de tota mena. Recorre’l és una experiència etnogràfica digna d’un científic. En Marc Ros coneix Barcelona com pocs, és per això que no és difícil trobar-se’l per tot, també a Collserola. Fa anys ell va ser un dels introductors de la bicicleta de muntanya a Catalunya, i és d’aquests que, per molt que volti el món, sempre torna al born. Anirem fins al pantà de Vallvidrera, un indret molt desconegut i amb un punt de misteri. Pugem fins la presa per que en Pep Mascaró, arquitecte del Centre Gestor de la Muntanya de Collserola que ha participat en la recuperació del Pantà, ens expliqui aquesta història. Visitarem també un altre racó insòlit de Collserola, els jardins de Can Borni. I farem una última parada per dinar a can
Priorat. La vida entre vinyes (2)
Al programa anterior jo havia estat citat a les antigues mines de plom de Bellmunt. Em vareu veure entrar a la mina i mai més no heu sabut res més de mi. En el programa d'avui veurem com va anar la visita. A més, si algú va ser realment l’amo del Priorat durant set segles, aquest va ser el prior de la Cartoixa d’Escala Dei. I com que és de ben educat postrar-se davant els poderosos, doncs cap a allà que anirem. Al segle XIX els cellers d’Escala Dei eren dels millors de la comarca, fins que la fil·loxera els va arruïnar. Però l’any 1973 la marca va renéixer i avui fa un dels vins més prestigiosos En Ricard Rofes ens ho explicarà.
Priorat. La vida entre vinyes
Des dels cellers modernistes del Priorat (Falset), però també als moderníssims (Celler Ferrer Bovet), pedalarem per la lluita aferrissada d’una pagesia que va veure morir la vinya, la va recuperar, en va fer cooperatives i avui fa un dels vins més preuats del món. Aquesta transformació ha dotat al Priorat d’una identitat pròpia i única.
Temps de pistoles a Barcelona
Ruta històrica pels carrers de Barcelona. Del Raval a Sants per reviure el pistolerisme, un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol. Va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la CNT (Confederació Nacional del Treball) durant 1918 i 1919.
Empordà
Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opinió publica.
De Reus al món
El centre de la ciutat és la Plaça Prim. La Plaça de la Llibertat (en època franquista dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l'any 2003, no té la tirada de la primera. El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com Tomb de Ravals. Un nucli més modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Passeig Mata, Passeig Sunyer, Plaça les Oques, Passeig Prim, Plaça Pastoreta, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Més enllà d'aquestos límits la ciutat està en expansió.
De l'hort a l'oci. Maresme
En el programa d'avui sabrem com conviuen al Maresme una agricultura de qualitat hereva de la tradició íbera i romana, amb el sector terciari, sobretot turisme i oci, fill del creixement dels seixanta. I tot plegat confegeix l’autèntica personalitat del territori. Ruta: Torre de guaita de Montgat, Santuari mariner de la Cisa, mercat de la Flor de Vilassar, Mataró, carretera de Mata, esmorzar a Torrentbò (un clàssic dels ciclistes), la Vallalta (maduixes), Calella, Pineda i Malgrat, desembocadura de la Tordera.
El pols del delta del Llobregat
El delta del Llobregat és l’escenari d’un pols entre el medi ambient i el progrés. D’una banda l’ampliació de l’aeroport, el curs modificat artificialment del riu, la depuradora, la dessaladora, i per l’altra un hàbitat que ha anat perdut hectàrees a canvi de veure’n reforçada la protecció. Un espai que es defensa.
Tarragona
El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000, comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les ruïnes en forma de creu que es poden veure a l'arena. La Catedral està situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 metres sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, reaprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 metres d'alçada i uns 15 metres de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava par
Que bonic és Badalona
Com totes les ciutats de la perifèria, Badalona és entre desconeguda i oblidada, però la ciutat que es va fer amb els Ibers a l’emigració és avui moderna, humanitzada i es projecta cap al futur amb uns senyals d’identitat ben propis. // Recorregut: La Conreria, Cartoixa de Montalegre, B-500, Cultura 03, Museu de Badalona, Casa dels Dofins, Dalt la Vila, plaça ajuntament, plaça Carme Guasch, carrer del Mar, Rambla, Platja, Fàbrica Anís del Mono, Pont del Petroli.
Mites i llegendes al Pla de l'Estany
Banyoles, ciutat medieval i moderna, Serinyà i les coves prehistòriques, Porqueres i la petja del romànic. Al voltant del llac de Banyoles es barregen tradicions i iniciatives d’avantguarda. Tot sota els auspicis de l’equivalent al monstre del llac Ness local: la carpa Ramona que, tot i descansar en pau, encara extén el seu poder per la zona