13 d’agost de 1713. El duc de Pòpuli ordena incendiar Manresa perquè serveixi d’exemple als catalans que encara es resisteixen a acceptar Felip V. Després del nomenament de Carles III com a emperador de Viena el 1711, els dos bàndols estableixen negociacions de pau que culminaran en el tractat d’Utrecht dos anys després. El conveni reconeix el pretendent borbònic com a rei de les corones de Castella i d’Aragó. Catalunya no ho accepta i decideix continuar la guerra. Però, a partir d’aquest moment, es trobarà sola davant de Felip V, ja que les tropes imperials són evacuades l’estiu del 1713. Això desferma les ànsies de repressió del duc de Pòpuli, que troba en Manresa la víctima ideal per a la seva política de terror i terra cremada. Amb la nova administració borbònica a partir del 1714, Berga, una vila que ha passat a la història com un dels nuclis botiflers més importants d’aquest sector de Catalunya, va quedar incorporada al corregiment de Manresa. Bona part de la Catalunya interior e
