Fa divuit anys que l'Abel Dass i la Laura, la seva parella, van decidir muntar un restaurant. Ho van fer amb els seus estalvis i empenyorant la casa. En aquest capítol, l'Abel ens explica que, pel fet ser una persona immigrada del Pakistan, no ha rebut cap tipus d'ajuda per muntar aquest negoci i que la seva experiència és la de molts emprenedors, nascuts aquí o vinguts de fora: moltes hores de dedicació i esforç.
L'Abel diu que els primers tres anys van ser molt bons, però que, ara, cada dia és més difícil aixecar la persiana. No plega perquè no pot, i, si ho fes, li agradaria dedicar-se a la política, per fer un servei al seu nou país: Catalunya.
