La Sara Talla és cuidadora en una residència d'ancians. Va venir a Catalunya per continuar els seus estudis i, finalment, per treballar. Quan la seva mare va emmalaltir, la va portar aquí, però, tot i els esforços, va acabar morint. Ara, la Sara es planteja tornar al Camerun per muntar-hi una residència d'avis, perquè veu com, tot i que tradicionalment la dona bamileké ha estat sempre l'encarregada de cuidar els pares de la seva família i de la del marit, això està canviant: la dona té més estudis, treballa a l'oficina en comptes del camp i coneix quins són els seus drets. Segons la Sara, aquest canvi, impulsat per influència de la colonització francesa, ha comportat també una pèrdua dels valors culturals bamilekés. Ella, des d'aquí, procura defensar-los a través de l'associació Balafón, però no és fàcil, perquè sovint ha d'evitar temes com la poligàmia o el culte als morts, que ella veu com a fets culturals, però sap que poden ferir sensibilitats i no ser entesos com a realitats exist