La Montserrat Anguiano va començar pintant dones sense donar importància al color de pell, però a poc a poc va tenir la necessitat de conèixer els seus orígens i el seu punt d'interès es va anar centrant en la representació de la dona negra. La Montserrat és negra, nascuda aquí i adoptada per una família blanca. Quan va connectar amb si mateixa i amb la seva negritud va sentir la necessitat de pintar la dona negra per tal de representar els referents que de petita va trobar a faltar.
No va ser fins que va venir a Catalunya que la Francieli va començar a interesar-se per la cultura guaraní. Va ser aquí quan va aprendre a parlar aquesta llengua i va començar a ballar els balls folklòrics del Paraguai. La Francieli critica que en el seu país no defensen la llengua ni les tradicions i, és per això, que aquí fomenta la seva cultura amb el restaurant familiar on treballa, Rincón Guaraní, i com a ballarina a l'Asociación de Arte y Cultura Guaraní.
