L'èuscar o euskera és com el quítxua: una llengua atàvica, difícil d'aprendre i connectada a la terra. Així ho pensa Pablo Navarro, intèrpret de la llengua de signes i aficionat a la màgia. Fill de pare català exiliat i mare colombiana, el Pablo va néixer a l'Equador i fa deu anys que viu a Catalunya. Ens explica que, si s'hagués quedat a l'Equador, hauria après el quítxua, i que a Catalunya ha trobat l'equivalent en l'idioma basc. Dos cops a la setmana va a classe al Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona, on aprèn l'idioma i comparteix experiències amb els companys. També participa en trobades culturals diverses, on fa trucs de màgia o teatre que acosten l'art de les persones sordes a les oïdores i viceversa.
