La Lorgia Rongel i el seu marit van arribar a Barcelona ara fa tretze anys, però es van veure obligats a deixar els fills a l'Equador, a càrrec dels avis. Des d'aquell moment ella es va convertir en una mena de mare virtual. Els va educar a distància tan bé com va saber, però encara no ha superat els sentiments de culpabilitat i admet que es penedeix d'haver-se'n distanciat. Ara intenta reprendre la relació amb els fills al punt on la van deixar. En aquest capítol ens explica les dificultats que suposa el reagrupament familiar després de tants anys de separació.
