Fa 25 anys, quan fumar era un plaer pels fumadors i una tortura pels no fumadors ningú gosava posar en tela de judici el dret dels fumadors a exhalar fum allà on li semblés oportú. Fumaven els metges als hospitals, els jugadors als camps de futbol, les mestresses de casa mentre feien el dinar, els taxistes mentre conduien, els polítics en el parlament i els joves a la porta dels instituts. Era qüestió de temps que arribés la revolució antitabac i quan va arribar les lleis alguns es van quedar estupefactes i a uns altres se'ls va posar cara de "ara és la meva". I en això estem...
