"No anem bé!". Així de clar ho diu l'escriptora Ana María Moix en el seu últim llibre "Manifiesto Personal". I no és una "boutade" a l'estil de la "gauge divine" que tan bé va conèixer, ja sigui personalment o a través del seu estimat germà, Terenci. El seu manifest és "un intent de captar com viu la gent". Com diu ella mateixa, no ha pretès fer un assaig ni reportatge a peu de carrer ni un estudi sociològic, el llibre respon a un desig ben senzill: reflectir per escrit una visió personal de les preocupacions, vicis morals particulars i públics, mals socials i polítics, apatia i unes altres tares anímiques que s'han abatut sobre la societat civil espanyola en els últims anys.
