El "Sala 33" us deixarà de pedra amb "La lapidació de Sant Esteve"
"La lapidació de Sant Esteve" de Pere Vilà i Barceló és un film sensiblement dur. Perquè més que una pel·lícula forta és fortor el que ens traspassa a través de la pantalla. No només la fortor de les deixalles del pis on viu Esteve, sinó la flaire dels fantasmes del seu passat. Poesia per a tots els sentits.
I és que Esteve no és un diògenes. Ho guarda tot, però no qualsevol cosa. Conserva cada un dels precisos records que encara li queden de la seva dona i la filla mortes, que només tenen sentit dins del seu pis. Per això no vol sortir mai d'allà, per molt que la seva altra filla li faci mobbing, o el seu germà l'animi a acompanyar-lo a una residència.
Lou Castel, actor extrem i extremista ¿expulsat d'Itàlia durant el primer govern d'Andreotti pel seu radicalisme d'esquerres¿ que ha treballat amb Passolini, Wenders o Fassbinder, és ell l'ànima absoluta del film. Va interioritzar el seu paper, es fa fer objecte perqu
