Àlex Gorina defineix "El muerto y ser feliz" com un film "excèntric, esdrúixol i homèric". Gorina es troba amb Javier Rebollo, director d'aquesta pel·lícula que va donar a José Sacristán els premis d'interpretació més importants de l'estat espanyol: premi Gaudí, premi Goya i Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià. Rebollo és un dels directors més personals, originals i arriscats del cinema espanyol recent, gràcies a títols com "Lo que sé de Lola" (2006) o "La mujer sin piano" (2009).
Produïda pel català Lluís Miñarro per a Eddie Saeta, "El muerto y ser feliz" és la història de Santos, un professional de la mort a qui li ha arribat l'hora de morir. Interpretat magistralment per José Sacristán, el protagonista del film és un assassí a sou que abandona l'hospital per buscar un bon lloc on anar a trobar-se amb la mort. Santos emprèn un viatge de 5.000 km amb cotxe a través de l'Argentina i ho fa lleuger d'equipatge: només amb la morfina imprescindible per entrar en un estat mental
