El director mallorquí Agustí Villaronga va acceptar el repte que la productora Isona Passola li va proposar, a partir d'uns relats de l'escriptor Emili Teixidor, dibuixar un retrat cru, sec i rosegat de la postguerra.
Un enfocament cap a les figures menys representades de la foto de la època, juntament amb la mestria en la configuració de personatges de l'escriptor d'Osona, i l'inoblidable repartiment del film, van configurar un èxit instantani, i ràpidament es va transformar en la pel·lícula més premiada de la història del cinema català.
Història de fort accent femení, amb personatges emblemàtics duts a la gran pantalla per actrius com Laia Marull, Lluïsa Castell, Marina Gatell, Marina Comas, Elisa Crehuet o Mercè Arànega, un dels aspectes més profunds del guió pivota entorn de la figura del pare, interpretat per Roger Casamajor.
Juntament amb el mateix Roger Casamajor, i -com no podia ser de cap altra manera- amb la companyia d'Agustí Villaronga, Àlex Gorina repassa amb ells algunes
