21 de desembre de 2012. Aquesta és la data de la fi del món segons la profecia dels maies. Tan sols un punt se salvarà: una muntanya del sud de França amb propietats màgiques: Bugarach.
Aquest és el punt de partida d'una història real. La història d'una muntanya que ¿efectivament¿ hi passen coses estranyes; d'una població que -certament- va veure, estupefacta, com deien per les notícies, que els maies salvaven Bugarach de la catàstrofe; d'uns militars que -ràpidament- tanquen l'accés a la muntanya; d'unes autoritats que, de mica en mica, veuen amb bons ulls la idea de fer negoci amb la fi del món; d'uns Robinsons de la vida que, realment, creuen en la salvació; i la dels "massmedia", que naturalment arriben en tropa.
Però sobretot és la història de tres directors de cinema que van arribar a Bugarach amb la idea de filmar el 21 de desembre de 2012, i en van sortir amb un film totalment diferent. Van sortir amb "Bugarach".
Àlex Gorina parlarà després del film amb Ventura Durall, que j
